22 d'Agost de 2009

"Es parla català"

Viatjant per Europa, als mercats turístics no es estrany trobar-hi bé una bandereta quatribarrada o directament un rètol de "Es parla català". Això passa des del mercat del peix de Bergen fins al barri de Plaka d'Atenes per posar només dos exemples. "El negoci és el negoci", i hi ha comerciants que se les saben totes per obtenir una venda i estudiants espavilats que d'aquesta manera es financen les vacances..

Es veritat que els catalans tenim una certa tendència a viatjar, però també es una evidència que Espanya és més a prop i és molt estrany trobar-hi qualsevol establiment que ofereixi els seus serveis en la nostra llengua. Es més, en llocs especialment sensibilitzats amb temes lingüístics com pot ser el País Basc podem comprovar que les cartes en els restaurants estan amb francès, anglès i algunes -poques- en èuscar, però jo no n'he trobat cap en català. I sembla evident que en aquelles terres tenen més visitants catalans que britànics.

Fins i tot costa trobar a les Illes Balears cartes en català i no diguem al País Valencià, sobretot de Castelló cap avall (amb petites excepcions), i això que allà també es idioma oficial. Es clar que també per aquí, especialment en establiments de la nostra costa, trobem restaurants que ofereixen els seus serveis en molts idiomes menys en el nostre.

En la resta de la Península continua funcionant allò de que "en castellano nos entendemos todos" o l'altre tòpic de "hablan catalán para que no nos enteremos de lo que dicen". Encara que una vegada em vaig trobar un cambrer en un poble dels voltants de Madrid que en sentir la nostra conversa va raonar que "no lo hacen para fastidiarnos, es que hablan así". En canvi, a Madrid, potser perquè a molts ens hi toca anar sovint, és molt habitual sentir parlar català pels seus carrers i els de la Villa ja s'hi han acostumat.

Per cert, en la propaganda turística que fan pràcticament totes les comunitats autonòmes el català també n'és el gran absent.

De totes maneres, no estaria de més que les autoritats catalanes esmercessin uns certs esforços per convèncer especialment el sector de la restauració de l'altra banda de l'Ebre d'incloure en les seves cartes l'idioma català.

PREGUNTA: ¿Per què un cartró normal de tabac Ducados (perdó per la publicitat) als estancs val 30 euros i en les botigues lliures d'imposts de l'Aeroport de Barcelona costa 35 euros per als que viatgen a països comunitaris?