e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Juliol de 2009

Entranyable Tour

 

Per alguns el mes de juliol es sinònim de Tour. Els que tenim una certa edat recordem les apassionades cròniques de final d´etapa dels anys seixanta o setanta des de RNE o la SER.Eren temps que es van inventar tots els tòpics per explicar un esport que fins que ha arribat la televisió i les retransmissions en directe era difícil d´entendre. I com costava d´explicar el que havia passat en una etapa, s´omplien les cròniques amb aquells entranyables eufemismes que deien "los esforzados de la ruta", "la serpiente multicolor" o "el falso llano"...

 

A Catalunya sempre hi ha hagut una gran afició a aquest esport. La Volta a Catalunya, nascuda l´any 22 del segle passat gràcies a una iniciativa de la Unió Esportiva Sants, va crear els primers mites, des del navarrès Mariano Cañardo fins el mític Miquel Poblet (primer català que va ser líder del la volta a França). Mentre a la resta de les espanyes sols s´ han interessat per aquest esport quan hi havia un fora de sèrie (Bahamontes, Indurain...) aquí es gaudia aquest esport, es vivia  el duel entre el mític Anquetil i l´etern segon Raymond Poulidor, o aquella emocionant contra rellotge entre Lemond i Fignon , per no dir del  duel Merckx i Ocaña. o la poesia del imprevisible  Perico Delgado o l´ entranyable Pantani que es tornava com una cabra  boja quan veia una muntanya. També cal recordar a Bahamontes que com tenia por de baixar sol de les muntanyes esperava menjant-se un gelat en el cim a que arribes el gran grup.

 

Eren temps que els aficionats esperaven llargues hores per veure´ls passar uns segons per donar-lis un bidó d´aigua o un diari si era una etapa de muntanya., on s´aplaudia a tothom que anava sobre una bicicleta (entre altres coses, per que no et donava temps de reconeixe´ls), era quan un escapat es beneficiava d´un pas a nivell que barrava el pas al seus perseguidors per que havia de passar un tren, eren temps que els mateixos corredors portaven una roda de recanvi...

 

Després algú s´ha volgut carregar aquest esport amb severs controls anti dopin. Està be que es prenguin mesures, però altres esports aquests controls son molt mes lleugers (o es que els centenars de futbolistes no prenen res?). Em sembla que els ciclistes els han pres per conillets d´índies (i com diu el missatge bíblic, "qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra")

 

Ara es temps de gaudir de la carrera i enguany emocionant per què les emocions encara no han arribat, però poden arribar d´un moment a l´altre.. A més, sembla que la carrera es oberta i no tot es previsible com en els temps d´Anquetil, Merckx, Hinault, Indurain o Armstrong que se sabia quan i com guanyaven.

 

I per que hi hagin guanyadors hi ha d´haver gregaris. M´agrada més recordar la resposta que va donar Prudencio  Indurain, després d´ocupar els darrers llocs d´un Tour que va guanyar el seu germà. "Mèrit del Miquel, el mèrit es meu que he fet més quilòmetres que ell, he baixat al cotxe de l´equip a  buscar aigua i l´he repartit pels companys i ell se´n porta la glòria i a mi ningú em fa cas".

 

A més, es un esport descansat. Des de la butaca del menjador pot seguir còmodament la carrera i, si es avorrida, fas la migdiada....

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1516
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR