24 de Maig de 2009

El català engrescat

Hi ha poques coses que generin una il·lusió col·lectiva- Va passar amb la recent campanya de l´Obama, en la transició amb Felipe González  o Jordi Pujol .. Eren fets que d´alguna manera despertaven esperances de possibles canvis que podien millorar la nostra vida Ara, en un món ple de mals auguris tant pel present com pel dia de demà, molts catalans tenim un motiu de gran satisfacció  i que molt sovint ens canvia, si no la vida. sí l´estat d´ànim.

 El somrís ens ha tornat a la cara i el Barça ens ha fet recuperar la il.lusió i donar-nos motius d´alegria. Els últims dies els títols de Copa i Lliga han estat celebrats arreu del país i les banderes blaugranes presideixen motlles balconades. Una bona part de Catalunya està engrescada.

Aquest estat d´ànim el tenim en un temps que racionalment la crisi ens ho fa veure tot molt negre, tant als directament afectats com els que temen ser-ho d´un moment a un altre. I per acabar de retratar la situació hi a l´afegitó de la grip nova que -al menys- serveix per que la gent s´espanti per un altre motiu que no sigui l´econòmic.

El Barça ens ha donat a molts un dels pocs -i no petits- motius d´alegria dels últims temps. Es quasi un aliment espiritual per què la nostra vida  ni ha canviat amb els bons moments que ens han regalat aquesta temporada ni canviarà passi el que passi a Roma. Els problemes personals continuaran sent els mateixos, però estem més contents.

Catalunya, no cal ser profeta per predir-ho-, es paralitzarà en les dues hores del partit  i el fet que sols es retransmeti per televisió per un canal de pagament, aconseguirà no sols que els bars facin l´agost si no que contribuirà a aquesta germanor col.lectiva que acostuma a provocar l´equip.

Evidentment es un fenomen social que demostra que el Barça segueix sent "més que un club" i actualment atribuir-ho únicament a una  lectura  política d´aquest sentiment es més que reduccionista. Quan les coses a l´equip li van maldades tenen la virtut de posar-nos de mal humor i si la deesa pilota ens somriu, aquell vespre sopem, i de vegades fem alguna cosa més que sopar. I això afecta a un col.lectiu tant gran que es difícil reduir-lo a motivacions ideològiques massa concretes, a banda de les que son evidents.

Aquest mal any ha estat un bon any (segurament dins uns anys el recordarem més pels èxits del  Barça que per la crisi) i potser gràcies a l´equip de Guardiola tots em aguantat un xic millor els mals temps. També em constatat que en la nostra societat encara hi ha coses que generen sentiments col·lectius.

 En un moment que les coses pinten negres, a molts al menys ens queda el Barça. Ara sols cal esperar que aquest sentiment se li pugui posar la darrera cirereta de la temporada. Si no,  com dirien els castissos, "que nos quiten lo bailado".

PD. Desprès de que l´any passat Joan Saura demanés a la Mare de Deu de Montserrat que acabés amb la sequera i va començar a diluviar i que aquest any Pochettino peregrinés al monestir demanant el miracle de la salvació per un Espanyol, es urgent que Jan Laporta pugés a la montanya abans del dimecres.