11 de Setembre de 2016

El PSOE no sap guanyar

No està escrit que el PP hagi guanyat les eleccions com diu Rajoy i els seus acòlits, només va ser el partit més votat i sembla que es nega a acceptar que totes les pilotes per la resolució de la  firmació de govern passen per les botes de Pedro Sánchez que és l'únic que podria articular una majoria estable de govern.

Però sembla que els socialistes aquesta partida no la volen jugar. Fa temps que van dir no a una coalició amb el PP, fet que sembla de sentit comú i tanmateix convidaven a Rajoy que busques entre el centre dreta els suports necessaris per a la seva investidura (és evident que els socialistes no es consideren de centre dreta encara que actuïn massa sovint com a tals).

El PSOE (i la seva fidel sucursal que és el PSC) va perdent vots eleccions darrere eleccions en la mesura que el seu programa cada cop és més confús, però els maquiavèl•lics resultats electorals l'han posat en un lloc que és el centre de tota solució i la possibilitat d'articular una majoria seria possible si els seus barons ho permetessin però cada cop és més clar que no volen, que el principal enemic de Pedro Sánchez és el PSOE.

La mateixa medecina que receptaven pel PP se la podrien aplicar: busquin aliats i les ofertes no li han faltat. Aleshores comencen les línies vermelles, por que Podemos li mengi l'espai electoral (per això la seva primera opció va ser pactar amb la sucursal del PP, Ciutadans (partit que cal recordar te com a principal bandera combatre tot el que soni català practicant un ranci nacionalisme espanyol i inventant-se problemes on no existeixen). Es clar que aquest pacte forçaria al PSOE a fer unes polítiques d'esquerres que fa temps van abandonar.

Els nacionalistes és una altra línia vermella que es posen oblidant que fins no fa massa defensaven per Catalunya "un referèndum pactat" fins que es van canviar de camisa. Es neguen en rodó fins i tot explorar les possibilitats de possibles enteses que aquests partits li van oferir.

Una de les conclusions és que els socialistes necessiten temps per aclarir-se sobre el que volen fer amb el partit, quin espai pretenen ocupar i amb quin discurs. L'altra és que tenen pànic en governar i prefereixen gaudir de l'oposició i entretenir-se amb les seves picabaralles internes.