09 de Gener de 2010

Divorci a Can Barça

  El Barça, com a societat, es una entitat que funciona. Possiblement gaudeixi dels millors moments de la seva història. L'equip que ha format en Pep Guardiola enamora a una gran massa social que pensa que el Barça també es "més que un club". Davant d'aquesta situació sembla que tot hauria d'anar sobre rodes i fruir del moment.

En canvi hi ha un divorci entre els bons resultats de l'empresa i les greus divisions que pateix la seva directiva. Les properes eleccions fa que no sols l'oposició si no els mateixos dirigents actuals tinguin les espasses afilades disputant-se l'herència. Ja se sap que un vaixell sense capità es molt difícil que funcioni i aquí sembla que facin oposicions per espatllar el que va bé.

Sembla evident que hi ha un divorci entre la massa social que està més que satisfeta de la manera que van les coses i fins i tot s'acostuma a que tot vagi sobre rodes i una directiva que s'embolica en picabaralles personalistes per veure qui rep l'herència d'aquest bon moment, juntament amb un rei que sembla que pretén tenir el dret de designar el seu hereu.

Aquesta situació es bastant insòlita per què acostumen a sortir "salvadors" amb remeis miraculosos quan les coses van malament, però sembla que quan l'entitat funciona les eleccions no haurien de pertorbar més del compte la marxa de l'empresa. Potser es deu que no estem massa acostumats en aquest país que les coses funcionin i sembla que no som capaços de gestionar aquesta situació, potser per manca d'experiència. En canvi gestionar crisis i  tornar al victimisme fruit de les derrotes son les eines amb el que molts catalans estan avesats a treballar.

Però també hi ha una altra lliçó d'aquesta situació i es que la societat, malgrat els seus dirigents, cada cop està més acostumada a intentar funcionar sola i se´n fia poc de que siguin els seus líders -polítics, econòmics o socials- els que els hi treguin les castanyes del foc, tant en temps de bonança com en les crisi. La feina de Guardiola i els seus jugadors ho demostra un cop més. I aquesta reflexió no sols val per el futbol...