27 de Gener de 2010

Dir el que es pensa, pensar el que es diu

"¿Siempre se ha de pensar  lo que se dice? Nunca se ha de decir lo que se piensa"? La frase es d'un poema de Quevedo i em sembla que li va com anell al dit a l'actual paper dels polítics. Tots sembla que actuïn al dictat de les enquestes, sobretot quan s'acosten les eleccions. I les enquestes, quan es fan ben fetes per saber el que passen, acostumen a retratar la realitat (que son les que sovint no es fan públiques), les altres -amb finalitats propagandístiques- mereixen una credibilitat mínima, encara que tinguin una publicitat màxima.

Ara resulta que els catalans també som una mica racistes. Això no es pot dir però com en determinats sectors aquests plantejaments tenen audiència, cal adaptar el discurs no fos cas que es perdessin vot. Quelcom similar passa amb la paraula independència. Fins fa poc era un tema tabú que es deixava que el proclamessin les joventuts d'alguns partits i ves per on ara fins i tot sectors socialistes no fan escarafalls de les consultes populars. D'altres adapten el seu discurs amb mitges paraules de manera que cada u les interpreti com vulgui (de vegades recorden aquell joc de mans que amb l'eslògan "OTAN,  d´entrada n"o van fer els socialistes per a demanar el "sí" en el referèndum. Tampoc podem oblidar els sentiments de molts catalans contra les centrals nuclears, però de cop i volta l'ajuntament d'Ascó es mostra partidari de acollir el cementiri de residus a canvi d'algunes inversions..  Per no esmentar a Rodríguez Zapatero, que s'ha convertit en un mestre en dir allò que el públic que te davant vol sentir...

Els partits fan oposicions cada quatre anys. Diuen que els dos primers es dediquen a fer la seva política i els altres dos els inverteixen en assegurar-se la reelecció. Ara vivim una llarga campanya electoral (comencem a dir les coses pel seu nom) on el resultat es incert i la il·lusió en l'electorat brilla per la seva absència. Davant d´això estem sentin propostes estranyes i promeses que son poc (per ser generosos) creïbles. Els polítics volen oblidar que les eleccions es guanyen dia a dia al llarg dels quatre anys.De vegades dir el que es pensa pot ser impopular,  però fa guanyar credibilitat, al igual que el ser coherent i clar amb els plantejaments. També em sembla menyspreable que alguns pretenguin que el votant no tinguin  memòria i que se´l pugui enganyar com si fossin babaus. Es evident que la primera tasca d´un partit es que et votin els teus, però també cal tenir en compte que el resultat de les eleccions el determinen aquells que estan disposats a canviar de vot.

Finalment sentim veus d'uns que diuen  que uns van segons però arribaran primers o altres que ja anuncien l'any del canvi o uns tercers que tornen a dir que seran decisius. Tots asseguren tenir dates, però les úniques dades realment vàlides son les que surten de les urnes. Fer pronòstics a mesos vista es vaticinar el resultat d'un partit a la mitja part, o sigui fer volar coloms.

Amb tot aquest soroll un sospita que les propostes que ens arriben no son sols conjunturals  si no estratègicament pensades.