30 de Gener de 2012

Defensa d´Spanair

La compra d´Spanair va ser una quixotada, que ha acabat malamment, per què Catalunya necessita unes comunicacions de primera i des de l´administració central se li posen tots els entrebancs possibles. La necessitat de tenir un aeroport amb connexions intercontinentals és una demanda insistentment per les organitzacions econòmiques catalanes, però Aena reserva aquest paper a l´aeroport de Barajas.

Davant d´això va ser la iniciativa privada la qui -com tantes altres vegades- va intentar solucionar el problema. Generalitat, Ajuntament i entitats civils van ajuntar esforços per intentar fer el miracle i fer de l´aeroport de Barcelona un motor de desenvolupament del país, com el de Frankfurt, on fos la porta d´entrada d´Europa dels vols transoceànics, i aquí amb connexions al port i al tren que permetés una sortida ràpida de les mercaderies.

Deixats de la mà de déu de Madrid, potser conscients que el desenvolupament de àrea mediterrània era positiu per Espanya però dolent per la mentalitat  centralista de la capital, fins i tot obstaculitzen la presència de les institucions catalanes en el govern de l´aeroport d´El Prat. Les comunicacions son un factor bàsic pel desenvolupament i potser no és casualitat que la connexió ferroviària entre  Barcelona i València encara hi ha trams amb una sola via, o que el port de Barcelona no tingui  un tren que pugui portar les mercaderies al seu destinatari amb una certa rapidesa. O que una obra tan imprescindible com el corredor mediterrani se li posin totes les traves i s´inventin mil i un altres corredors per desvirtuar -lo. O que la conexió Madrid-Barcelona en ten d´alta velocitat hagi tardat anys en entrar en funcionament mentre mitja Espanya estava connectada amb Madrid amb  aquest mitja de transport...

Les reticències i les pors centralistes pel desenvolupament de Catalunya son tant històriques com la suplència que la iniciativa privada ha intentat suplir  la desídia (per ser benevolents) del´Estat. El primer ferrocarril de la península -el Barcelona Mataró- és va fer amb capital privat (i l´empresa, va ser ruïnosa, però mecessària), les autopista Barcelona-La Jonquera (també la primera) va ser iniciativa privada i de peatge, mentre la resta d´Espanya les comunicacions viaries eren gratuïtes. També cal recordar que quan va començar TV3 va tenir tots els problemes per què Madrid li negava el pa i la sal per transportar la senyal . Totes aquestes limitacions les explica molt bé el catedràtic d´Economia de la Universitat de Barcelona Germà Bel en "Espanya, capital París".

Segur que els gestors de Spanair han comés errors en la seva gestió. Possiblement l´empresa de convertir l´aeroport d´El Prat en un hub internacional era una empresa que superava a la iniciativa privada i fins i tot a la institucional. Però la necessitat que l´aeroport de Barcelona tingui vols transoceànics directes sense haver de passar per Madrid sembla tant evident per el desenvolupament econòmic de Catalunya com la construcció de l´eix mediterrani. I si l´Estat no compleix el paper de permetre el desenvolupament d´un país i de tota una zona, la iniciativa privada no li queda més remei d´intentar suplir-ho, encara que superi les seves capacitats.

Amb l´arbre caigut tothom fa llenya. A mi m´agradaria retre un homenatge als rebels que fracassaren i convidar a la gent a pensar qui son realment els culpables d´aquest revés.