02 d'Agost de 2009

Defensa dels toros

Els toros tenen mala fama en aquestes terres i a mi em cauen simpàtics aquests remugadors,  ves per on. Son una mamífers imponents (encara que això es culpa de la natura, no pas responsabilitat seva), veure´ls pasturen al camp fan goig, quan corren son majestuosos... fins i tot son tranquils i si el majoral passeja entre ells amb el garrot a la ma, normalment no li fan ni cas. Al llarg de la història han estat adorats per molts pobles i els trobem dibuixats en les coves que vivien els primers humans i en nombroses obres artístiques de tots els temps.

Es veritat que no son bèsties massa intel·ligents, més aviat son babaus i no es allò que es pugui dir un bitxo domèstic. També es veritat que -com va definir-les algú- "son males bèsties, si se´ls ataca, es defensen". ..

D´altra banda -i això es la raó de la meva solidaritat- es que actualment es un animal destinat a que s´el torturi, que la seva finalitat en la vida es rebre totes les vexacions possibles tant públiques com privades (una plaça de bous em recorda el circ romà on els pagans gaudien veient com las feres s´atipaven). Ja des de petits s´els punxa, busquen trencar la seva natural indolència fent-los córrer i potenciant la seva agressivitat per arribar al final de la seva vida patint una llarga agonia davant d´olès i d´altra cridòria . Es un exemple de sadisme que hi ha qui qualifica d´art.

Si em cauen be els toros no puc dir el mateix dels toreros, aquest senyors que amb un posat amanerats es passegen davant del pobre animal i semblen gaudir amb les mil i una putada que li fan a la bestiola. I a sobre, en algun lloc, qualifiquen aquesta carnisseria de  "fiesta", que ja es una manera força significativa de definir els habitants d´aquest indret..

Evidentment els toros, tot i la seva bellesa, son unes bèsties oprimides com de vegades també ho son els pobles. Ja es hora que algú els defensi i vegi que el problema no son els toros, si no els toreros i la gent que els hi aplaudeix les seves gràcies  (fins i tot en les revistes de cor). Encara que sigui sols un problema semàntic, potser val la pena un cert rigor, o sigui "toros, sí; toreros, no". I de propina senyalar la contradicció d´un ajuntament com el de Barcelona que vol protegir els animals i els prohibeix que actuïn en un circ i permet la brutalitat de les "corridas". O d´uns partits que a l´hora de intentar la prohibició a Catalunya d´aquest toricidi dona llibertat de vot als seus diputats  Menys mal que un torero -també anomenat "matador- justificava el seu ofici explicant allò de que "más cornás da el hambre".