28 de Maig de 2009

Crida a l´abstenció

Ja portem uns dies de campanya per les eleccions europees i un té la sensació que tots els partits estàn fent crides a l´abstenció. Si ja es una vella tradició el convertir els procesos electorals en unes primàries per comicis posteriors i mai parlar del que es dirimeix el dia de les eleccions, ara es passen de ratlla.  Entre altres coses per que explicar las propostes per Europa son temes molt tècnics i poc atractius. Per això tothom parla del que no toca i fuig de tractar el que cal. A més, busquen "el vot de la por". (per que tant sovint pretenen que es voti "contra algú" i no a favor de..?.).

Un creu en Europa malgrat ser un euroescèptic. Com a botó de mostra: mentre els nord americans inverteixen en armament, aquí es fa en educació, en sanitat i fins i tot en temes socials.. Cada institució serveix per que serveix, encara que aquesta les decisions les prenguin a pas de tortuga. Malgrat tot,  molts voldrien votar a un Parlament Europeu amb veritable poder decisori i que no estes limitat pel poder de la  Comissió o a les decisions dels caps de govern.

 Això, ingenu, es el que seria normal que  es tractes en aquesta campanya, però en canvi sembla que el que toca decidir amb el nostre vot son coses més casolanes, com si un presumpte polític redimeix els seus problemes amb la justícia mitjançant els vots populars, si els actuals dirigents enganyen, si ens carreguem el tripartit o per decidir si es modifica la llei sobre l´abortament, a banda de treure suposats draps bruts dels respectius rivals.

 Si els protagonistes d´ocupar un escó en el Parlament d´Estrasburg no els interessa parlar dels problemes, proposar possibles  solucions i explicar les limitacions d´Europa ¿per què ens hem de molestar a anar a votar?. Son els mateixos partits qui desvirtuen aquests comicis al proposar com a candidats a polítics ja amortitzats (aquella vella frase de que "Europa es un cementiri d´elefants"). A més, la capacitat d´actuar dels parlamentaris electes es més que reduïda i es il·lús pretendre trobar solucions a Estrasburg o Brussel·les si no se saben guanyar a Madrid.

 Els responsables polítics tenen pànic a una abstenció molt alta no fos cas que es donessin resultats estranys i candidatures que semblaven testimonials donin la sorpresa (con succeí amb fa uns anys amb la candidatura que encapçalava Ruiz Mateos),

 Això sí, l'endemà de les eleccions tot seran anàlisi i interpretacions dels resultats, a més de voler-ne treure mil i una conseqüència menys la més evident: el poc interès que han transmès els diferents partits als ciutadans per la Unió Europea, encara que això no es pugui traduir en que la gent sigui anti europeista.