21 de Desembre de 2009

Bon Nadal, Aminetu Haidar.

  Es un Nadal complicat. Hi han molts fronts oberts i problemes que uns s'han volgut oblidar. Un d'ells es el del Sàhara i per la seva situació molts tenim mala consciencia. Algú potser recordarà el procés de descolonització de la que va ser província espanyola allà l'any 75 amb l´ONU com a àrbitre. Les promeses d'un referèndum per què el poble sahrauí decidís el seu futur i la intromissió de Hassan II que aleshores regentava aquesta monarquia feudal que es la alauita. Va respondre amb una "marxa verda" per annexionar-ne aquell territori. També cal recordar  la promesa que aquells dies va fer el príncep Juan Carlos de no abandonar-los en la visita els hi va  fer en els darrers dies del  franquisme.

Poc a poc, per la política dels fets consumats, la inhibició t'Espanya, el suport de França i les estèrils crides de la ONU, el tema es va anar oblidant i les autoritats marroquines reprimint contundentment  no volent saber res d´ una cosa que es diuen drets humans. Les dictadures son així. Mentre els seus veïns parlaven dels forts llaços d'amistat amb els "cosins" del sud per poderoses raons comercials (lliçó de cinisme, o allò que es diu realpolitic).

Ara una senyora que va ser expulsada del seu país -contra tota legalitat- ha ressuscitat un problema no resolt que el statu quo  volia oblidar. Ho ha fet d'una manera pacífica hi ha enfrontat una vegada més Espanya amb el Marroc (que com de costum ens ha pres el pèl) i ha implicat a mig món  La seva vaga de fam ha recordat a molta gent que existeix el  Sahara, que en el seu dia se li van fer unes promeses molt concretes i després se´ls ha deixat de la ma de Deu. Son pocs els ciutadans que estan ressentits s amb la seva classe política pel seu interès per fer la gara gara al Mohamed VI envers de plantar-li cara amb les seves impertinències (també cal recordar la bufonada  de Perejil).

En un moment que en alguns pobles la vida de les persones no val res, es de destacar com una senzilla vaga de fam d´una persona ha fet trontollar tot un sistema (encara que s'hagi hagut de recórrer al "papa americà"). De vegades gests com aquest  son més útils que mil guerres juntes. Un, davant la seva lluita i -tot sigui dit- l´ èxit que ha aconseguit per la seva causa no pot menys que recordar el poema de Salvador Espriu que diu que  "a vegades és necessari i forçós que un home mori per  un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol".