e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 de Setembre de 2010

"A la mierda, joder"

 

Ha mort José Antonio Labordeta i al fer-se pública la notícia tot son testimonis de condol. Carai, algun d´aquests homenatges els hi podien haver fet mentre vivia, que motius en tenien. 

Alguns diuen -per que va ensenyar a l´escola del seu represaliat pare i després a Terol- que va ser professor. En molts sentits va ser un mestre (què no es el mateix). Labordeta va fer un des discursos que més m´han agradat del Congrés. Quan a altes hores de la nit el representant de la Chunta Aragonesista el deixaven parlar els pocs minuts que tenia dret com a representant d´un partit amb un sól diputat, els "demòcrates" diputats del PP el van començar a increpar i a insultar. Deixant de las formalitats parlamentaries els hi va espetar un "a la mierda, joder" després de recordar que uns torturaven i d´altres eren torturats (per un cop a la Cambra, es va sentir la veu del país real).

Malgrat això no era polític. Les circomstàncies manen i a ell li va tocar anar a Madrid a la tercera (havia fundat el PS Aragonés i ser candidat a senador per IU). Potser sí que era una mica més cantant (i de vegades fins i tot ho feia amb català, gallec o euskera) i molts recordaran aquella cançó que s´ha convertit en un himne i que deia "habrá un dia en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad". La va fer el 1975.

D´altres el recordaran que aquell programa a TVE -"El país de la mochilla"- on es mostrava molt ell i la seva facilitat per entroncar amb gent senzilla i alhora donava veu a la gent que no surt per la tele.

Però a mí el que m´ha agradat més de Labordeta es el seu paper per revolucionar Aragó. Des de la revista "Andalán" va aconseguir -en temps difícils- acabar amb el monopoli que tenien els territinents regionals, amb l´altaveu reaccionari del "Heraldo de Aragón" i va descobrir un Aragó diferent de l´oficial, concretament, el progresista. Va despertar conciències i amb la seva guitarra, amb els seus articles, els seus llibres i la seva militància política va moure els fils per començar a posar al dia aquesta regió sovint oblidada de la mà de deu. No cantava alló d´"Aragón la tierra noble..." si no "desde tiempos a esta parte vamos camino de nada. Vamos a ver cómo el Ebro con su soledad se marcha. Y con el van en campaña las gentes de estas vaguadas, de estos valles, de estas tierras, de estas huertas arruinadas".

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1380
1
Comentaris afegits 
Marc (Granollers) 20-09-2010 - 10:19
Molt b, Orta. I ara, desprs de caure't la bava enganyant-te que hi ha una Espanya civilitzada, digue'm quants d'aquests suposats progressistes espanyols accepten el dret a l'autodeterminaci de Catalunya o es van oposar a la retallada de l'estatut.
TORNAR