27 de Març del 2011

Sí a la guerra!

Ara som molts els que ahir deiem "no a la guerra" i ara diem que sí. Un bon grapat de la gent que vàrem sortir el carrer contra la guerra d´Irak no veiem em mals ulls la intervenció internacional a Líbia. Primàriament es ajudar a un poble que s´aixeca contra una dictadura i "les forces del be" actuen amb una complaença gairebé general.

A Líbia ,sí. Però hi ha altres dictadures per el nord d´Àfrica on el poble també s´ha aixecat i el dictador de torn els massacra. Parlem de Síria, del Iemen, d´Aràbia Saudita, del Marroc, l´Iran... i aquí poderosos interessos fan que es miri cap un altre banda. Per què a un lloc es mobilitzen les forces internacionals i en altres es limiten a "recomanar" als seus dictadors que obrin una mica la mà?

Cal tenir en compte que quan van començar...

Continuar llegint...

22 de Març del 2011

Un gran cendrer

Ja fa tres mesos  que no es pot fumar en cap lloc públic i no hi ha hagut cap gran trasbals si deixem a banda el mal humor d´uns quans. Be els carrers sí han notat les conseqüències d´aquesta decisió: la ciutat s´està convertint en un gran cendrer. Fins fa poc, molta gent aprofitava l´hora del cafè per a fer una cigarreta (ja que fa quatre o cinc anys ens van prohibir fumar als llocs de treball).  Ara sembla que son els restauradors qui han patit més (a banda dels fumadors) les conseqüències d´aquesta   mesura ja que han perdut una part de la seva clientela, sobretot aquells que a mig matí feien un most o el cafetó de mitja tarda. En canvi davant de moltes porteries es veuen grupets de gent pipant amb fruïció una cigarreta i l´acera està decorada amb un bon grapat de burilles (tot i que a bastants llocs junt al portal hi ha...

Continuar llegint...

17 de Març del 2011

El pare Manel i l´escàndol

Un no ha perdut, encara, la capacitat d´escandalitzar-se i ara la decisió de l´arquebisbat de Barcelona de obrir un expedient per foragitar de l'església al pare Manel ho ha aconseguit. No sé si encara es vigent la frase que Jesús va dir en l´Evangeli que si el teu ull propicia escàndol, arrenca-te'l (des de que volien condemnar a Galileo Galilei per dir que la terra girava al voltant del sol un està un xic desfasat en la normativa vaticana).

L´obra de la fundació del pare Manel rep la benedicció de molts i la col.laboració de molts altres. Es evident que quan es toca la misèria les coses es veuen bastant diferents que des la catedral o la Sagrada Família. Però malgrat la jerarquia eclesiàstica, el seu integrisme i la seva obstinació per impedir qualsevol tipus de progrés, hi ha gent que treballa per resoldre problemes i curiosament aquests...

Continuar llegint...

11 de Març del 2011

President "tisorada"

El nou Govern està a punt de complir els seus primers cent dies i si per alguna cosa s´ha caracteritzat es per la gran retallada que ha fet en les seves despeses. La tisora ha passat per arreu i les conseqüències es comencen a notar més del compte. Sanitat i Educació son els afectats més visibles per unes mesures que afecten a molts més àmbits i la ciutadania, sacrificada i comprensiva al començament, comença a pensar que ja se n´està fent un gra massa.

Madrid imposa dràstiques retallades per fer quadrar els seus números però no en vol saber res dels deutes pendents que té amb Catalunya (al cap i a la fi també tenen la caixa buida). Ells tenen un problema i el volen solucionar com sigui. El Govern de l´Artur Mas segurament no li ha quedat cap altre remei que dir "amen" , però...

Possiblement no hi hagi més...

Continuar llegint...

05 de Març del 2011

Saber morir-se a temps

Si  Gaddafi s´hagués mort fa tres mesos de ben segur li haurien fet un gran enterrament amb la presència dels que fins fa poc eren els seus amics de l´ànima (i de la cartera). De ben segur el president Sarkozy  hauria donat brillantor a la cerimònia amb la seva presència, així com Rodríguez Zapatero o Berlusconi i fins i tot Estats Units hauria enviat -com a mínim- a Hillary Clinton. Alguna cosa similar hauria passat amb Mubarak i podria passar amb alguns reis o emirs del nord d´Àfrica que per raons econòmiques o estratègiques reben el suport internacional malgrat que en els seus diccionaris no hi hagi l´entrada "democràcia" i molt menys la de "drets humans". És preocupant que els governants del anomenat "món civilitzat" hagin desertat de la política i de la ideologia en benefici de l´economia

Aquests...

Continuar llegint...

01 de Març del 2011

El dret a la vivenda, al treball i el TC

Ara sembla que alguns jutges comencen a ser sensibles en el tema dels desnonaments de vivendes provocats per l´actual crisi i criticar les lleis que fan possibles segons quins abusos(deixem-ho clar, només alguns jutges, per això son notícia). Els casos dramàtics que sovint surten els mitjans de comunicació de persones que es queden no sols sense pis, si no a més amb un deute descomunal són prou coneguts. També ho són les clàusules abusives que imposaven les entitats bancàries a l´hora de concedir hipotèques (i això que algunes d´elles s´ufanen de tenir una important "obra social". Es clar que en l´època de les vaques grasses la lletra petita no se la llegia ningú.

Aquest seguit de notícies em porta a la memòria la sacralitzada Constitución Española. Aquell article, el 35 concretament, que diu que...

Continuar llegint...

21 de Febrer del 2011

Pa negre

El triomf de la pel·lícula Pa negre als Goya em fa pensar que el tema de la postguerra ha desplaçat el de la guerra civil. Darrerament, potser gràcies a les expectatives que ha generat la Llei de la Memòria Històrica, ha recuperat protagonisme una temàtica que fins ara havia estat en segon pla.

Durant molts anys -sobretot mentre en vivien els protagonistes- el tema eren mil i un llibres -i de vegades pel·lícules- sobre la guerra civil. També molts dels exiliats varen escriure les seves memòries. Allò que quedava més amagat era el que passava en els diferents llocs del país durant els anys de la immediata postguerra. D'uns anys ençà, descriure amb novel·les com es va viure la postguerra va començar a interessar la gent. Ho expliquen persones que ho han viscut a d'altres que han tingut experiències similars. Sovint la ficció no...

Continuar llegint...

13 de Febrer del 2011

Provisionalitat vitalícia a la Corpo?

La meitat del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (responsable de TV3 y Catalunya Ràdio) va acabar el seu mandat el passat 23 de gener. La Corpo va comunicar aquesta situació al Parlament que és qui ha d´escollir els nous consellers, mentre els que han de deixar-ho, al ser la primera vegada que es fa des de la promulgació de la llei, ho decidiran per sorteig (i cal interpretar la llei per saber si el president de l´entitat pot seguir sent-ho o s´ha de renovar d´ofici).

De moment el Parlament no ha posat en marxa el mecanisme per renovar aquesta institució i potser tardarà temps en fer-ho. La llei de la Corpo és manifestament millorable i els objectius per la que es va redactar no s´han complert. Pretenien desvincular els mitjans de comunicació públic del govern de torn i això ho van aconseguir,  però en canvi ara la...

Continuar llegint...

07 de Febrer del 2011

Les queixes de Garzón

Baltasar Garzón és un jutge mediàtic. Alguns dels seus sumaris van ser sonats, com la demanda de detenir a Pinochet o la seva lluita contra el narcotràfic o la seva lluita per esbrinar els crims del franquisme. També va destapar el cas Gurtel... D´altres sumaris, en canvi, són molt més discutibles, como quan davant d´ algun esdeveniment a Catalunya feia detenir als "separatistes sospitosos habituals".  D´altre banda la seva fal·lera per sortir als diaris li ha creat no pocs enemics..

Ara el jutge tasta la seva medecina i Isabel Coixet ha filmat un documental on Garzón explica el seu mal son amb la justícia. Li toca provar la medecina que tantes vegades ha aplicat i es mostra desesperat. "El País" va publicar el dia 6 un avançament de l´entrevista que li va fer Manuel Rivas per aquesta pel·lícula i en ella el magistrat es...

Continuar llegint...

31 de Gener del 2011

Tunísia, Egipte i el cinisme occidental

Va ser l´acte de prepotència d´un senyor amb gorra qui va encendre la metxa. Ell sols pretenia arrodonir el seu míser sou amb una extorsió, com havia fet tantes vegades, com feien els seus companys, imitant a petita escala la gran corrupció en la que vivien els seus governants . La víctima de la cacicada es va immolar d´impotència. Aquest acte quasi rutinari  per part d´un funcionari va ser la gota que va fer vessar el vas i no sols va acabar amb els disset anys de la dictadura de Zine El Abidine Ben Ali, si no que va despertar les ànsies de llibertat de molts pobles veïns.

Malgrat les crides a la calma dels benpensants governs occidentals, començant per Estats Units, la situació es va descontrolar per què molts tunisians no tenien gaire més que perdre que la vida i la que els hi esperava valia molt poc. Com el món és global les dictadures...

Continuar llegint...