e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Setembre del 2013

La gran jugada de Duran

Duran Lleida s’ha especialitzat a crear polèmiques i estirar la corda amb CDC tot el que ha pogut pel final cedir. Això havia estat fins ara però en aquests moments ha deixat de ser el partit petit que el germà gran li consent totes les rebequeries per protagonitzar el paper de franctirador per dinamitar el clam de nombrosos catalans per endegar el camí cap a la independència.
El paper que no pot fer Alícia Sánchez Camacho i  que no sap fer Pere Navarro ha trobat en el dirigent democratacristià el seu salvavides per a reconduir el procés. Ell ha afirmat per activa i per passiva que no és independentista (és una opció correcta) i juga astutament les seves cartes conscient  de què una gran majoria de catalans són independentistes encara que ara s’emmascari aquest desig en un pas previ, el del dret a decidir. Quan una part significativa de la societat i bona...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2013

Res és el que sembla; res sembla el que és

 

Tinc la sensació que actualment res és el que sembla i res sembla el que és. Tot és una partida d'escacs de la qual no som espectadors i que el resultat no el sabrem fins al final. La resta fa olor d' una representació teatral de la qual indirectament sí que participem. De ben segur ni és veritat el panorama catastrofista per Catalunya en cas d'assolir la independència que pinten a Madrid ni el futur idíl·lic que alguns plantegen des de Catalunya. L'únic cert és que en el Principat hi ha una gran majoria (diguin el que diguin) que somia amb la secessió.

 

Ja se sap la política es l'art del possible i cada u juga les seves cartes. El Gobierno, en públic, ha posat en marxa tota la seva artilleria per fer la guerra bruta. Fins i tot el ministre d'Exteriores pretén alliçonar els països de la UE sobre el que han de dir respecte a Catalunya i...

Continuar llegint...

13 de Setembre del 2013

Per què Catalunya i no España ha de deixar la UE?

 

Fins ara s'han omplert la boca dient que Catalunya és España i és veritat que hi formava part. Ara diuen a Madrid (que no a Brussel.les, on segueixen la política d'esperar i veure) que si accedim a la independència, una de les conseqüències seria la nostra sortida de la Unió Europea.

Un, ingènuament, no pot més que preguntar-se el per què. És obvi que quan es va signar el tractat d'Adhesió és va fer amb una realitat política i si aquesta canvia les condicions del pacte són diferents per tots. Per quins set sous  una part signatària d'aquell acord ha de seguir mantenint-lo en les condicions pactades i l'altra part que també participava en aquest acord n'ha de quedar exclosa?

No sóc expert en política comunitària però sembla lògic en cas d'una escissió d'un país en dues parts o...

Continuar llegint...

09 de Setembre del 2013

Dies repetits

 

"Faig col.lecció de dies però els tinc tots repetits" van pintar en una paret de la facultat de Geografia i Història quan les classes es feien en uns barracons de Pedralbes, ja fa força temps. Potser per associació d'idees, o vés a saber per què, la dita m'ha vingut al cap amb motiu de la via catalana.

Si repassem les nostres vides, hi ha molts dies que són repetits i en els quals no ens passa res que després siguem capaços de recordar. Són rutina, llevar-se, anar a treballar, menjar, veure la tele, llegir uns capítols d'algun llibre i anar-nos-en a dormir.

En canvi n'hi ha d'altres, pocs ja que la memòria és selectiva, que ens queden gravats per sempre. Uns són personals (el dia del casament,  tenir fills, una mort, un viatge...) i d'altres col·lectius. De molts d'ells no recordarem la data, però sí el fet. D'altres fins i...

Continuar llegint...

02 de Setembre del 2013

Jubilar la senyera

 

Aquest Onze de Setembre jubilaré la vella senyera. Per darrera vegada estarà en el meu balcó juntament amb l'estelada i passarà a l'armari dels records. No és que no me l'estima, al cap i a la fi ha estat en totes les festes des de la Diada del ja llunyà 1976, però el pas del temps no perdona i les barres que un dia van ser vermelles ara tenen un difuminat color taronja més que clar i el fons groc s'ha tornat quasi blanc.

Ara està presentant el seu darrer servei i llueix poc al costat de la nova i brillant estelada, però em sembla que calia fer-li un comiat públic honrós.

Que lluny -i que a prop- queda aquell Onze de Setembre del 76 quan després de molts anys de silenci la quadribarrada va tornar a omplir els balcons i els carrers de Barcelona. Quina emoció col.lectiva vàrem sentir al comprovar que Catalunya tornava a ser catalana malgrat els temps passats. Al...

Continuar llegint...