e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Desembre del 2013

2014, l’any de la guerra

 

El 2014 serà un any dur. Tots estan contra una majoria de catalans que reclamen la independència i faran servir totes les eines que tinguin en les seves mans per aixafar el desig d'una part important de la població. Fins i tot intensificant el setge amb què des de fa temps ens estan oprimint. Deixen clar que per a ells -començant pel PP i seguint pel PSOE- un text caducat que parla de la "unidad indestructible de España" està per sobre de qualsevol principi democràtic (està clar que volen que siguem espanyols "per nassos").

Ara el PP (en plena decadència a Catalunya)anuncia que els seus dirigents intensificaran la seva presència al Principat, com si no en tinguéssim prou amb les declaracions apocalíptiques d'una Alícia Sánchez Camacho que clama en el desert amb un discurs catastrofista que sols els hi compra la premsa addicta. Vindrà...

Continuar llegint...

22 de Desembre del 2013

El que hem perdut

 

El fet de tombar  l'any sembla ser un bon moment per fer balanç i un cop més veiem que darrere anem deixant bous i esquelles. Venen coses noves que van substituint les velles. Algunes ens milloren la qualitat de vida, d'altres són més que discutibles. Sovint oblidem el servei que ens feien aquelles coses que hem aparcat en el sac de l'oblit.

El carrer ja es veu poca gent amb el diari a la mà en canvi sí que trobem molts quioscs amb les persianes baixades com a vell testimoni d'altres temps. Alguns encara lluiten per la seva supervivència, venen de tot (i també diaris) però tot fa pensar que el seu futur és més aviat negre. Així com el de les llibreries, moltes històriques no han pogut resistir el nou preu dels lloguers i han hagut de plegar malgrat les llàgrimes d'alguns. Quelcom semblant passa amb les històriques sales de cinema que a poc a poc han anat tancant...

Continuar llegint...

13 de Desembre del 2013

El "titella" d’Artur Mas

El president de la Generalitat rep bufetades d'arreu i molts el fan responsable de l'actual situació. Fins i tot ha aconseguit que el PP i el PSOE (amb l'afegitó del PSC) es posessin d'acord quasi per primera vegada en aquesta legislatura. El que no volen adonar-se que Artur Mas no és més que un titella -el que posa la cara- d'una part molt significativa del poble català. Que si ell cau hi haurà un altre, un altre i un altre que prendran el relleu. Que la qüestió no es diu Mas, Junqueras o Herrera, sinó que hi ha centenars de milers de persones que marquen el camí.
I aquesta gernació que va sortir el carrer cada cop que algú tocava el xiulet és la mateixa que celebrava dijous que passés alguna cosa, que s'acabessin les declaracions i les especulacions i que comencés la partida. L'important, per mi, no és la pregunta (és formulés com es formulés tothom...

Continuar llegint...

10 de Desembre del 2013

No seré jo qui digui..

No seré jo qui digui que a Espanya no hi ha democràcia però són molts els que creuen que el nostre sistema està ple d'imperfeccions que sovint fan pensar amb etapes anteriors
No seré jo qui digui que en una democràcia el poder no emana del poble però són molts qui creuen que al poble ningú li fa cas
No seré jo el que digui que la Constitució està superada però són molts els que pensen que és un calaix de sastre que cada u la interpreta com vol
No seré jo qui digui que les institucions no funcionen però són molts els que creuen que plantegen més problemes que no pas els que solucionen
No seré jo qui digui que les lleis no s'han de complir però són molts els que pensen que les lleis només les han de complir alguns
No seré jo qui digui que la justícia no és igual per tots justa ...

Continuar llegint...

03 de Desembre del 2013

"Vols un caramel o no el vols"

 

Si els diaris treballessin al mateix ritme que els partits polítics sortirien -com a màxim- un parell de vegades l'any. Si els costés tant fer el titular d'una notícia clara com els polítics formular la pregunta sobre "independència, si", "independència, no" potser sortirien cada quinquenni.

Sembla que els partits s'especialitzin a convertir en mil problemes qualsevol solució. Uns parlen de terceres vies que senzillament no volen dir res; d'altres intenten marejar la perdiu parlant d'un federalisme que després de més de cent anys d'història no saben exactament el que vol dir i quan algú intenta posar els punts sobre les is els seus barons fan crits esgarrifats. No volen anar amb el PP però van amb el PP i amb aquesta ambigüitat desvien els seus vots cap a Ciutadans.

Els populars s'omplen la boca oferint diàleg, un diàleg basat en el jo...

Continuar llegint...