e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Maig del 2012

Què ens tornin els xiulets!

 

Un no deixa d´estar sorprès per l´actuació policial abans de la final de la copa del Rei. La policia aturava els autocars dels afeccionats que es desplaçaven cap a Madrid i els requisaven els xiulets que poguessin portar els seus ocupants. Una gravació feta per un dels damnificats reproduïa el surrealista diàleg que va mantenir amb el policia de torn qui afirmava que eren ordres de la delegada del Gobierno. Com les explicacions no eren convincents, el representant de l' ordre va acabar prenen nota de la identitat del seu interlocutors.

Hi van haver cotxes que van patir fins a tres controls, a una persona li van furtar un bolígraf per què hipotèticament la podia utilitzar com a arma...i tot sense fer cap rebut de la incautació que permetés la recuperació d´aquests bens.

Jo no sé fins a quin punt els responsables dels cossos policials poden ordenar que els...

Continuar llegint...

23 de Maig del 2012

Per què no es pot xiular al rei?

 

Vagi per endavant que a mi em costa molt xiula i, encara que sigui contradictori, no em passa el mateix amb els aplaudiments. En qualsevol cas un no pot menys que preguntar-se per què es munta tot aquest terrabastall per la possibilitat que el divendres es xiuli al representant de la Corona o durant la interpretació del  la Marcha Real. Per què si un ministre, un conseller, els presidents se'ls aplaudeix o xiula segons sigui el cas, hi ha persones que han d' estar per sobre d'aquestes demostracions d'afecte o de repulsa? O és que alguns pensen encara que el poder ve de Déu i no del poble?

Si es xiula al rei vol dir que hi ha gent que no hi està d' acord amb la seva actuació com a personatge públic que és o be amb la institució que representa. Si es crida durant la interpretació de la Marcha Real no és per altra cosa que un grup de ciutadans discrepa del model...

Continuar llegint...

21 de Maig del 2012

"Això sí que no"

 

El president Mas diu que hi ha línies vermelles que, malgrat la crisi, no es poden creuar. Ara les retallades imposades per Madrid n´han superat una que ha provocat la indignació de bona part d' una societat  que ha dit "això sí que no".  La gent aguanta molt, però hi ha coses decidides fredament en una reunió del Consejo de Ministros o en el Govern de la Generalitat que desprès no sols afecten d' una manera sagnant a gent amb noms i cognoms sino que fereixen sensibilitats.

A Catalunya, com suposo que altres llocs d´Espanya, fa anys que determinats col·lectius treballen per integrar en el món laboral a aquelles persones que pateixen alguna mena de minusvalidesa i ara el Ministerio ha decidit retallar-los el 56% de la subvenció. Diuen que perillen el lloc de treball d´uns 12.500 discapacitats que algunes empreses els han acollit no sols per raons...

Continuar llegint...

17 de Maig del 2012

Cap el "corralito"

 

Quan Cristóbal Montoro  assegura que "es materialment impossible la possibilitat d´un corralito" no fa altra cosa que disparar totes les alarmes i que molta gent s´ho prengui como un avís a navegants. Al cap i a la fi són molts els que estan escamats de les promeses del PP que no tarden en convertir-se en el contrari del que havien dit... només cal repassar les seves promeses electorals .

Jo no hi entenc d'economia, però sospito que els que remenen les cireres, tampoc i van donant pals de cec per veure si sona la flauta. Els efectes de les seves mesures per superar l'actual situació no fan si no abocant-se cada cop en un pou més fons. Les promeses que fan sobre la recuperació se les emporta el vent mentre els seus efectes els patim cada dia. Ja se sap, "a gos flac tot son puces" i els mercats són cruels davant de qualsevol símptoma de feblesa.

Tinc...

Continuar llegint...

10 de Maig del 2012

Fins els dallonses

 

Per a Bankia sí que hi ha els diners que el Govern/Gobierno no sap trobar per mantenir la sanitat pública, ni per l´educació, ni per solucionar el problema dels desnonats per no poder pagar l´hipoteca per manca d´una ocupació, ni per mantenir les pensions, ni pels que rebien ajuts per la llei de la dependència ...

Suposo que els quasi sis milions de parats deuen estar satisfets pel control que sobre les entitats bancàries tenen els dirigents del banc d'España i els responsables del ministeri d´Economia. Però de moment no veig que ningú parla de responsables, però veiem com responsables de la seva mala gestió de moltes entitats bancàries quan els fan fora se´n van amb unes indemnitzacions els números de les quals maregen.

Barcelona, que ahir era la ciutat de "fires i congressos" ara s'ha reconvertit en el lloc de !"manifestacions i...

Continuar llegint...

06 de Maig del 2012

La monarquia impossada

 

Ara que s'ha calmat el terratrèmol que va provocar el rei per la seva cacera d'elefants, crec que es bon moment per fer una sèrie de reflexions sobre la monarquia.

Cada cop que diuen que Espanya és monàrquica o les enquestes donen un alt grau d'acceptació d'aquesta institució se'm revolten les tripes. Senzillament penso que és mentida. Una altra cosa es que Joan Carles, en molts moments, no hagi molestat al comú.

La Constitució ens va imposar que el cap d'Estat fos un rei, però mai ens van preguntar si volíem una monarquia. Tot ho van posar en un gran paquet sense que hi hagués la més mínima possibilitat discutir aquest tema. Va ser una enganyifa que ara aprofiten alguns per assegurar que el poble va votar aquesta institució

D'això fa molts anys. Uns es van haver d'empassar aquest  sistema institucional i molts altres, per raons d'edat, ni...

Continuar llegint...

01 de Maig del 2012

La Campana

 

Encara que sigui tard em ve de gust destacar l'èxit del llibre  de La Campana "L´avi de cent anys que es va escapar per la finestra" de Jonas Jonasson. Va ser el més venut en ficció catalana Aquesta editorial que va néixer l´any 85 de la mà de Josep Maria Espinàs i d´Isabel Martí i que desprès de més vint-i- cinc anys, amb sang, suor i llàgrimes, segueix  van editant llibres.

Va ser un plaer veure com aquesta petita editorial guanyava en vendes a les grans editorials. Per un dia el David va guanyar al Goliat. Aquesta victòria té una doble lectura, a banda de l´èxit d´un títol, també suposa -i això és més important- uns ingressos que els permetran seguir  editant, buscant bons autors aquí poc coneguts i posar-los al nostre abast o promocionant els de casa. La seva trajectòria...

Continuar llegint...