28 de Març del 2010

Ull viu amb el cotxe elèctric

Ara es parla molt del cotxe elèctric com una realitat en un futur proper. Els avantatges socials, aparentment, son molts, començant perquè es una energia amb la que es reduiria considerablement la contaminació, malgrat l'energia elèctrica no sembla que sigui gaire més barata que la que prové del petroli. Si que sembla que s'estabilitzarien moltes economies que no estarien pendents de les oscil·lacions del preu del combustible i també solucionaríem els problemes de la dependència de l'or negre que un dia es pot acabar.

Aparentment tot son avantatges, però si aprofundim una mica comencem a veure problemes. Si un dia no gaire llunyà l'electricitat substitueix massivament el petroli en l'automoció, els fabricants de cotxes segurament faran durant un cert temps el seu agost, al contrari de les poderoses companyies petroleres (si no tenen cartes amagades). Però aquest canvi...

Continuar llegint...

18 de Març del 2010

Cal un canvi, però ¿hi ha recanvi?

 

"Aquest cop no sé a qui votaré" Es una frase que no costa gaire de sentir i que mostra una profunda decepció de molts ciutadans envers la classe política. Tant aquí com a Madrid els equips governants han perdut la credibilitat, mentre no es veu ningú en l'oposició que generi grans confiances, ja que sovint la seva tasca transmet la sensació de ser el partit del "no" o que busquen rendes electorals amb una política del "contra pitjor, millor".

El tripartit transmet la sensació de que està esgotat. Un dels seus partits ha entrat en una de les seves moltes crisi i desercions. A més, tenen un vicepresident en el Govern defenestrat pel seu partit  i que dona  la sensació de que aprofita els darrers mesos del càrrec per a fer turisme. De l´altre soci del Govern farem la caritat de no parlar-ne. Mentre el mèrit més gran...

Continuar llegint...

14 de Març del 2010

La crisi dels diaris i el anuncis de relax

 

Ara resulta que la crisi dels diaris es deu no a la caiguda de les grans campanyes publicitàries, que compraven pàgines senceres, si no dels modestos anuncis classificats, concretament els de la secció "Contactos".  Segons els anàlisi d'una comissió parlamentaria els anuncis per paraules oferint serveis de relax es gastaven a l'any uns quaranta milions d'euros en publicitar els seus productes, concentrant-se principalment aquesta inversió en els grans mitjans de Madrid i Barcelona.

Darrerament aquest serveis  s'ofereixen per internet, amb el que aquesta part important d'ingressos s´han perdut, possiblement per sempre, per la premsa escrita i fins i tot aquesta perdua ha fet trontollar la viabilitat de molts mitjans. Segons la FAPE (Federación de Asociaciones de Prensa de España) des de novembre del 2008 fins el passat gener havien perdut la feina 3.300 periodistes, s'havien presentat 14...

Continuar llegint...

10 de Març del 2010

Que ve el llop...

 

El passat dilluns va nevar a Catalunya. El dia abans, Dani Ramírez repetia en tots els informatius de TV3 de que l'endemà hi hauria una forta nevada a tot el país, fins i tot semblava que feia alarmisme.  Una actuació similar van tenir Francesc Mauri i Enric Agut a Catalunya Ràdio. Molts no els  van fer cas. Ni el Govern malgrat que la seva Direcció General de Protecció Civil va alertar també del risc de grans  precipitacions i ventades (es clar que les alarmes d'aquest servei tenen una credibilitat limitada, per que han dit tantes vegades que ve el llop, que quan aquest arriba de veritat pocs els tenen en compte).

Els meteoròlegs de TV3 i de Catalunya Ràdio la van encertar de ple i les cadenes públiques van fer un gran esforç per estar a l'alçada de les circumstàncies i durant tot el dia de la nevada van fer un gran desplegament informatiu (i aquestes coses...

Continuar llegint...

04 de Març del 2010

Malversar els diners

  Tots els partits tenen o han tingut problemes amb la justícia pel seu finançament. Pràcticament tots s'han vist involucrats en escàndols econòmics, uns amb finalitats que fins i tot un cert punt poden ser justificables  (permetre la viabilitat econòmica de la formació) i d'altres sembla que aquests fons anaven a parar a butxaques poc honorables. Possiblement el sistema de finançament dels partits  sigui un problema no resolt, però no està el pati per grans festes. També un partit -com els equips de fútbol- quan tenen calerons, se'ls gasten amb una certa alegria

Aquest any viurem una llarga campanya electoral i un cop més les diferents formacions faran grans despeses amb una publicitat bastant inútil. Ens inundaran de papers i propaganda, ompliran els carrers de tanques publicitàries, repartiran mailings... Això costa un dineral i la seva efectivitat...

Continuar llegint...