29 de Setembre del 2009

Diuen que anirem tan bé...

  Vaig sentir el discurs del Montilla en el debat de política general i em vaig quedar sorprès pel temps de bonança que diu que vivim els catalans, malgrat que nosaltres, desagraïts, no ens n'adonem. No espero, per escriure aquest article, que parli l´oposició, que farà servir uns arguments tan previsibles com el discurs del mateix president.

Després diuen que hi ha un divorci entre la classe política i la societat. ¿Creuen realment que en el que discurs del president es reflecteix el sentir dels ciutadans de Catalunya? Les empreses continuen tancant, l´atur creix i la solució que ens donen és "tingueu confiança".

Siguem optimistes i confiem en el Govern, ens diu Montilla. Un, veient la situació, li demanaria que ens expliqués en quines dades ens hem de basar per arribar a aquesta conclusió (¿per què els serveixen tants informes si...

Continuar llegint...

25 de Setembre del 2009

"Mestre, el Zapatero fuma"

 

"Senyoreta, senyoreta, el Zapatero fuma". Un portaplatets de La Moncloa ha filtrat que el president del Govern fuma cigarretes més o menys d´amagat. Diuen que de vegades ho fa el jardí i d´altres en les dependències del personal de la neteja, fent petar la xerrada a l´hora que consumeix el fruit prohibit amb els treballadors (i qui sap si tenint contactes amb el país real).

Algú es podrà escandalitzar, al cap i a la fi la seva ministre de Sanitat es una fervent defensora de l´antitabaquisme i està estudiant ampliar les restriccions. En canvi a molts fumadors -jo entre ells- la filtració que el president fuma d´amagat em resulta no sols comprensible si no fins i tot simpàtica. Una cosa es que el tabac sigui perjudicial per la salut, un altre molt diferent es que vulguin treure´ns del vici un cop ens ha creat dependència i gràcies a ella hem deixat no...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2009

Por de preguntar

Ara resulta que alguns descobreixen que a Catalunya hi ha importants sectors de la societat que somien amb la independència. La classe política espanyola sembla que està esgarrifada amb la consulta d'Arenys de Munt i la catalana no sap cap on mirar per intentar seguir canalitzant els camins pels que ha de desenvolupar-se la vida del país. Aquest referèndum els ha descol·locat a tots.

Ningú no ha descobert el món amb el resultat d'aquesta consulta, però si que ha quedat clar que "el que es vol ignorar no s´ha de preguntar". Per l'actual sistema n'hi ha prou que la veu del ciutadà sols es pugui expressar en limitades ocasions i en preguntes molt programades per que no inquietin a ningú. En les eleccions pots escollir uns o d'altres; fora d'aquestes opcions predeterminades l´espai està tancat. Ja s´han preocupat de fer unes lleis que difícilment admeten nouvinguts (i...

Continuar llegint...

16 de Setembre del 2009

La justícia

 

Les actuals deliberacions del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut posen en evidència quelcom que em sembla més greu: el gran problema que hi ha amb la justícia que aquest país ho es tot menys cega. L´ espectacle que dona el alt organisme jurisdiccional (malgrat que els mandat de bona part dels magistrats hagi acabat) en les seves deliberacions a l´hora de redactar una sentència semblen les retransmissions d´ un partit de futbol d´en Puyal. Avui estan sis a quatre, demà empatant a cinc, uns volen un redactat que digui "sí, però no", d´altres que no, i alguns volen deixar el debat obert amb un redactat susceptible a posteriors interpretacions... I tot tenint molt en comte el partit que va proposar-los per el càrrec.

L´esperit de la Constitució era donar el poder al poble mitjançant els seus vots. En això coincideix tothom però...

Continuar llegint...

01 de Setembre del 2009

Televisions escurabutxaques

  Darrerament, amb la crisi i la davallada de la publicitat, les televisions privades -fins i tot les locals- accentuen la forma de mantenir els seus guanys. Ara han potenciat la participació dels seus espectadors convidant-los a enviar missatges o fer trucades a uns telèfons que comencen pel prefix 905. Avisen que la trucada costa un xic més d´un euro i prometen premis teòricament atractius. Aquesta forma de negoci s´ha extès a les televisions públiques a costa -com casi sempre- de la butxaca del teleespectador.

Aquestes línies telefòniques, teòricament, serveixen per fer enquestes, votacions... i no per participar en concursos o rifetes. Com el temps de la trucada és mínim, les televisions aprofiten per dir que "la seva trucada està a punt d´entrar, torni-ho a provar" i d´aquesta manera van augmentant el nostre rebut telefònic..

Quan la...

Continuar llegint...