30 d'Octubre del 2009

Sobredosi de canals de televisió

  "Catalunya no pot suportar 92 televisions". El president del Consell de l´Audiovisual de Catalunya (CAC) va ser contundent en una compareixença parlamentària el passat dia 16 que ha passat desapercebuda. Després de la guerra que va haver-hi per fer-se amb alguna llicència d´un dels 92 canals -impugnacions i picabaralles polítiques incloses- que pretenien configurar una televisió de proximitat ara resulta que només 47 dels beneficiaris les han posat en marxa, de les quals 36 son privades i 11 públiques (i la majoria ja funcionaven amb analògic), d´altres han tornat al CAC la concessió.

Lluny queden els debats parlamentaris que -dins dels seu purisme- van fixar unes limitacions draconianes a tots aquells que volguessin tenir una televisió local  amb la TDT (a d´altres indrets no van tenir tants escrúpols i les van concedir a dit i sense...

Continuar llegint...

25 d'Octubre del 2009

Dues poesies i una cua

  No sé per què però m´ha semblat que dos velles poesies entrecreuades no sols estan de rabiosa actualitat, si no que a més es complementen. Una es la Oda a Espanya que va escriure Joan Maragall en juliol del 1898 sota la influència de les guerres colonials. Comença amb un "Escolta, Espanya, la veu d´un fill que et parla en llengua no castellana... en aquesta llengua pocs t´han parlat, en l´altra massa". Desprès de retratar les conseqüències d´aquelles guerres acaba amb un contundent "Adéu Espanya".

L´altre poema es de Salvador Espriu, publicat el 1955 començava amb un "Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra i com m´agradaria d´allunyar-me´n nord enllà.." però conclou que "no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car soc...

Continuar llegint...

19 d'Octubre del 2009

Alguna cosa es mou

En política és molt important controlar els temps. El projecte independentista de Reagrupament sembla que neix en un moment propici: a un any de les eleccions, és a dir, a temps d'explicar el projecte. En una societat molt desenganyada de la política, amb bastants partits en crisi interna i amb una proposta estrella que en aquests moments pot tenir públic.

De moment, la seva irrupció ha propiciat que tot el mapa polític es mogui davant el nouvingut, que els partits que estan instal·lats es neguitegin perquè no poca gent es replantegi l'us que fa del seu vot. Fins i tot persones que no pensaven votar, estaran disposats a fer confiança a una proposta que, avui per avui, sembla utòpica (hi ha qui ha comentat que "aquesta és la meva aposta", no perquè sigui independentista sinó perquè veuen una possibilitat de "tocar els nassos" als actuals polítics,...

Continuar llegint...

14 d'Octubre del 2009

Presumptes innocents

S´atribueix a Pasqual Maragall la frase "no hi ha un pam de net". Aquests dies sovintegen els fets que semblen donar-li la raó. Qui se´n pot refiar dels polítics? Teòricament la seva feina es donar solucions als problemes de la societat però alguns d´ells s´han convertit precisament en el problema.

On queden les queixes de persecució que alts dirigents del PP feien tant sols fa unes setmanes? Qui recorda les mostres de confiança que Mariano Rajoy donava als seus líders valencians? Recorden l´afirmació del president de la Comunitat Valenciana Francisco Camps en la campanya de les Europees que seria el poble i no els tribunals qui decidirien amb els seus vots?

Ara li toca aquest calvari al PP, però la sospita s´exten malgrat que molts polítics diguin que "no tots som iguals". A Catalunya les sospites recauen amb els...

Continuar llegint...

08 d'Octubre del 2009

Volem l´Estatut, ¡però aquest no!

  La memòria és feble. Ara sembla que tots defensem a capa i espasa el nou Estatut que està pendent del Tribunal Constitucional i d´una previsible enèsima retallada, com si el seu contingut fos per tirar coets. El paper del Constitucional és patètic i té la virtut de fer oblidar el que va passar abans. Cal recordar-ho perquè molts volem l´Estatut, però no aquest Estatut.

Ja CiU, quan governava, va portar reiteradament en el seu programa electoral la proposta de reformar l´Estatut del 79. No ho va complir mai. Va ser Pasqual Maragall qui va començar una aventura l´inici de la qual podem fixar en el castell de Miravet el novembre del 2004: Es van reunir totes les forces parlamentàries per posar  les bases del nou text. Feta la feina, el 30 de setembre del 2005, el Parlament aprova el text després de la primera retallada per a aconseguir el màxim de vots...

Continuar llegint...

01 d'Octubre del 2009

Català al Congreso, ja

  En repetides ocasions els nostres diputats han reclamat poder parlar en català en el Congreso. S´ha fet com una petició i no com una exigència.  Tots els presidents de la cambra si han negat al·legant una excusa o una altre i han arribat a retirar la paraula quan algun diputat ha gosat utilitzar el català. La seu d´aquesta institució està a Madrid, però la cambra evidentment no es madrilenya si no un reflex del que Machado deia "el rompeolas de las españas", o sigui que hi estem representats tots. Vull dir concretament que aquest marc les lleis de l´Estat estan en vigor i per tant -com reconeix la Constitució- el català, el basc i el gallec també son llengües cooficials i com a tals s´han de poder utilitzar de la mateixa manera que s´utilitza el castellà, ja que en la Cambra també estàn en vigor els estatuts de les autonomies,...

Continuar llegint...