e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

20 d'Abril de 2015

1976, un sant Jordi diferent

Ja fa molt temps però potser algú encara ho deu recordar.
Aquell sant Jordi del 76 molts vàrem viure la il·lusió de tenir un diari en
català, cinc mesos després de la mort del general. Un il.lustre boig -Josep Espar
i Ticó- feia mesos que havia llençat una proposta desbaratada: cridà a la
societat a aportar fons per editar l'Avui. I les coses impossibles de vegades
quallen i Catalunya va viure una gran festa després de més de quaranta anys de
silenci.

Al consell d'administració (gent poc avesada en aquest
negoci) i a la redacció hi havia por, el Cesc publicava el seu gargot amb la
llegenda "i ara només ens falta l'Estatut", al seu costat l'Albert Jané
publicava la seva secció "El llenguatge" (el català encara no era obligatori a
les escoles) la primera carta al director la signava Josep Tarradellas. Al Rei,
en contra del que era habitual, no se li va demanar cap missatge.

El tàndem Faulí-Cadena van buscar un equip de periodistes
molt jove que contrastava amb i un experimentat grup de correctors. No tot va
sortir bé i la vida del diari ha estat tumultuosa des de bon començament, però
va sobreviure i quan semblava condemnat a la mort els editors del Punt el van
salvar.

 Anècdotes n'hi ha
moltes, entre elles la renúncia a publicar fotos per què la rotativa de El
Noticiero Universal no permetia que tinguessin una qualitat mínima, o publicar
les notícies amb lletra molt petita per evitar les multes del ministerio de
Información y Turismo.

En Josep Maria Cadena va promocionar reportatges per
descobrir un passat amagat, com la dels catalans a l'exili. Juntament amb en
Josep Faulí van promoure  una nova
recapte (sempre el voluntarisme) per fer un monument a Francesc Macià (el que
hi ha a la plaça Catalunya). Era un diari diferent: era un diari en català en
la llengua i en els continguts i per això molts hi col.laboraven desinteressadament.

Si no el vàrem fer millor era -parodiant en Serrat- per què "no
en sabíem més", o per què obríem un camí en el qual estava molt clar el que no
s'havia de fer però era molt difícil saber encertar plenament amb el que s'havia
de fer (juntament amb això hi havia, cal dir-ho, força dosi d'ingenuïtat)

A mesura que passaven els mesos es mirava com la vida de l'Avui
anava col.locant-se entre els diaris en català amb més llarga vida
(malauradament molts la van tenir molt efímera). Ara, amb els seus 39 anys, ja
és el diari que ha durat més, superant per un any La Veu de Catalunya i,
sobretot, havent obert un camí cap a la normalització del país i que el català
no sigui una anormalitat en els mitjans de comunicació.

El sant Jordi del 76, per molts, va ser un sant Jordi
diferent. Com es deia aleshores, es convertir en el dia del llibre, la rosa i l'Avui.



Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1539
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR